La guitarra del maestro Pedro Soler cerrara el ciclo Cuerdas Furtivas que El Dorado SFB ha realizado esta temporada con la complicidad de Pere Pons.

Als seus 84 anys, aquest guitarrista nascut a Narbona de pares exilats en plena guerra franquista, és un dels escasos valedors encara vigents del flamenc més esencial. Deixeble de Pepe de Badajoz i acompanyant de vells cantaores com Pepe de la Matrona, Jacinto Almadén, Juan Varea o Enrique Orozco, tambe  va il.luminar les primeres passes d’altres veus coetànees com Enrique Morente i Carmen Linares. Més enllà del flamenc també ha possat la seva guitarra al servei d’autèntics mites com Atahualpa Yupanqui. És molt probable que el fet que hagi projectat la seva carrera des de França no li hagi concedi el reconeixement que es mereix. però l’oportunitat i el privilegi de tancar aquest cicle de ‘cordes furtives’ -en aquest cas més furtives del propi país que no pas del gènere- amb un mestre de la seva categoría, legitima per si mateix aquesta iniciativa.

Pedro Soler Genaro va néixer a Narbonne (França), l’any 1938 te al seu haver mes d una vintena de discos gravats alguns com a solista i altres compartint autoria com per exemple  el magnífic àlbum “Suite Andalouse” (1994) que va registrar  amb el contrabaixista Renaud Garcia Fons, un dels protagonistes d’aquest cicle de “Cordes furtives”. Gran entre els grans, crea una escola molt personal quedant per a la història de la guitarra com un dels mestres amb molt art saviesa i afició,

“Els dits de Pedro Soler són els cinc sentits de la guitarra. La guitarra, entre les mans, mira, escolta, canta, sent i parla”, ha dit d’ell el premi nobel de Literatura Miguel Angel Asturias. Pedro Soler va arribar a Madrid el dia de la mort de Manuel Vallejo. Aquí va conèixer els prestigiosos Pericón de Cadis, Rafael Romero, Bernardo de los Lobitos etc. Va estudiar amb Pepe Badajoz, un dels pocs guitarristes a haver acompanyat de manera regular l’il·lustre Don Antonio Chacón. Una gran amistat va unir-lo al seu mestre. Al Teatre de la Comèdia de Madrid, el 1967, Pepe de Badajoz va estar tocant a la primera part, i a la segona, va trucar a l’escenari Pedro Soler qui no va tenir més que remei que tocar davant d’un públic que no l’esperava.

Pedro Soler va ser iniciat a l’art flamenc pels andalusos exiliats a Toulouse, llavors capital de l’Espanya Republicana, entre els quals, el guitarrista de Granada J.M. Rodríguez.  Més tard, el cantaor Jacinto Almadén, a qui va seduir la seva sonoritat, el va incorporar al grup Sonidos Negros com a segon guitarrista, amb el mestre Pepe de Badajoz, que el va adoptar com a deixeble i amic. Soler va fer diverses gires per Espanya i després de la mort d’Almadén, va estar llargs anys a la vora dels mestres del cant Pepe de la Matrona i Juan Varea, amb qui també va gravar diversos discos. Més tard, va acompanyar cantaores més joves com Enrique Morente, Carmen Amaya, Miguel Vargas, Carmen Linares o Inés Bacán. Paral·lelament va donar recitals com a solista a Europa, Japó, l’exUnió Soviètica, Amèrica, Àfrica i Índia.

[Pere Pons]